Bé idò aquesta idea la vaig posar en pràctica el dia 30 de gener.
Jo hagués seguit amb els ulls tancats, i pensant que ja s'arreglaria s'asunto i que aniria a millor. Però ma mare amb el seu pragmatisme (crec que totes les mares són iguals), me va fer mirar ses coses des de un punt de vista clar i contundent. Mare no n'hi ha més que una.... o això diuen!
Aquest mes el dedicaré a buidar els prestatges, a mirar de col·locar el genero que queda per casa, faré neta sa botiga i reciclaré tot lo que podré.
Acceptat es fet de que es colmado ja només existirà dins es meu capet o dins de tots es caps que han passat per allà. Només he dedir que trobaré a faltar 3 coses.
- Sa gent.
- ses bones visites dets amics i amigues.
- i es forn.
En ets amics i amigues, procuraré veure-los més, però canviant una cosa... que siguins ells els que me convidin a cuinar..., però lo des forn, crec que això no tendrà un final feliç.
A casa hi ha puesto, però no crec que la potència contractada em permeti afegir-hi un superhipermegaforn com aquest, amb els que tan bons moments he passat...
Bé, si heu estat clients de sa botiga, només me queda donar-vos ses gràcies i si heu estat clients d'es-colmado.blogspot.com, només vos puc dir que no tenc intenció de deixar aquest blog, i que si heu disfrutat amb aquesta vida entre madones, procuraré mostrar-vos ses altres vides que visqui.
Es botiguer de can Xisco
P.S:He rellegit aquest post 4 vegades, i hi afegiria mil coses més.... però.... només hi afegiré una besada ben forta per tothom.
10 comentaris:
Xisco, ens has emocionat.
Sentim molt, de tot cor, que es colmado s'hagi de tancar, no saps com ens dol.
Podem fer quelcom per ajudar-te?
Menys mal que tu no ens deixes, i continuaràs donant-nos tantes bones estones des d'una vida entre madones.
Un petó ben fort per tu, i mooooltes abraçades reconfortants.
i ja ho saps, si necessites el que sigui, aquí n'hi ha dos que t'ajudarem amb el que poguem.
T'estimem.
Pena per el teu colmado, i alegria perquè no tens intenció de deixar-nos sense les teves paraules...
Em sumo als oferiments i paraules de suport de la parella vermella, i et desitjo molta fortuna (no de diners, tu ja m'entèns... o què coi? També de diners!) en aquesta nova etapa, et porti a on et porti!
Molts d'ànims!
Estimat Xisco: nosaltres també ens afegim a l'oferiment de suport del Kike, la Txell i la Sara. Ens dol que tanques, però respectem la decisió que has pres i segur que el consell de ta mare és el millor que podies seguir. Estem segurs que has fet un raconet de cor tendre en tots els teus clients, amics i coneguts, per la teua bonhomia i la teua traça a l'hora de fer mil i un dolços, coques i tota la resta.
Això del forn sí que és una llàstima. Però, què hi farem!
Et desitgem que la nova vida que encetes ara et siga llarga, profitosa i, com diu la cançò, més o menys, "plena d'aventures, plena de coneixences".
Besades des del Califat Independent de Beneixama.
P.S. Esperem amb candeletes els teus escrits al bloc que tan bones estones ens fan passar.
:D
Benvolgut Xisco ,quina alegría he tingut al veure´t actualitzat , tot i que m´ha durat poc en llegir la teva carta de comiat.
Que podem fer per tu ? està clar que si la cosa no va bé no repetiré el que ja ha dit la mare,que segur que com quasi totes ténen molt bon ull aconssellant.
Em sap molt de greu i deixe´m que et digui alguna cosa , els llocs són importants perquè hi som nosaltres i les persones que volem que hi siguin,si tu i els que estimes esteu bé i us teniu i els tens a la voreta,trobarás molts més llocs, millors i pitjors i tots marcaràn la teva vida,de bons moments,de més dolents,de grans experiències i de bons records.
Endavant amb el que decideixis , fes-ho amb la mateixa força i il-lusió que vas fer amb el colmado i pensa que tu i aquesta botigueta ja sóu part de molts de nosaltres,però el millor és que tu encara seguiràs a la nostra vora i la dels que t´estimen i dels que amb les teves alegres i divertides paraules passem per aquí per saber de tu.
Ens veure´m ,no ho dubtis i estarem al corrent d´allò que facis recolzan-te desde l´altre costat d´aquesta pantalla , que no en te res de freda,perquè tens el calor del nostre cor.
Petons .
Què en demanes pel forn?
Xisco, he entrat al teu blog per dir-te que avui mateix t´he enviat la bunyolera que em vas demanar...i m´he trobat la teva entrada narrant això de la tenda...entenc que ara mateix estiràs bastant trist perquè pel que he llegit aquesta ocupació t´agradava molt però hi ha que ser positius en aquesta vida, ets molt jove i estic segura que trobaràs el camí adequat, i més amb el suport de la teva mare i família...així que ànim Xisco que ja veuràs com tot anirà bé!!!...i ja saps que a l´illeta veïna tens una amiga pel que vulguis...també volia que em perdonessis per haver tardat tant a enviar-te sa bunyolera però un dia per "a" un dia per "b" he deixat passar els dies...però avui ja l´he enviada, ara mateix vinc de correus i suposo que el dilluns o el dimarts la rebràs...queda pendent la recepta dels bunyols amb batafaluga però te la farè arribar val?...una abráçada i moltíssims ànims!!!
Xisco, m´has emocionat amb el teu escrit. Jo també et dic el mateix que els altres, si puc fer res, aqui som. Només et deman una cosa, per favor, no deixis el teu blog, si no escrius del colmado, fes-ho d´altres coses, però no ho deixis, i ja veuràs que la vida ara et durà per altres camis, a lo millor diferents, però igual de bons que el que duies ara.
Besades!!
Paula
Quin greu que me sap que hagis tancat el colmado. M'ha agradat molt llegit les teves històries i he après a fer bunyols amb forat gràcies al teu vídeo.
Esper poder seguir llegint-te i per això del forn no se sap mai... A ca nostra teníem un forn de pa, el vàrem traspassar i ara torna a ser nostre... tal vegada amb el temps en tornaràs a tenir un tan bo com aquest o més.
Una besada i ànims
Xisco!!! se que has rebut sa bunyolera perquè m´acaben de portar es giro de correus, era aquesta sa que volies no? vas veure que et vaig posar es tíquet de compra dins? jo també vaig comprar-ne una per a mi, sa senyora de sa tenda em va dir que abans d´utilitzar-le convenia deixar-la estovada dins oli ja utilitzat per fregir tota una nit, i després cada vegada que es vulguin fer bunyols calentar-la dins s´oli on es vagin a fregir aquestos...ara ja tant sols em queda enviar-te sa recepta...com et trobes tu??? més animat?? una abraçada des d´Eivissa!!!
M'ha agradat molt aquesta entrada, sobre tot perque m'ha emocionat -i mira que ho és difícil això ara per ara- i perque jo també el trobaré a faltar es colmado.
A tu crec i esper que no, perque si Deu vol, ens seguirem veient.
Però vull que sàpigues que he après molt amb tu fen-te nosa per la cuina i emprenyan-te tot el que he pogut, llegit el teu blog i per damunt de tot, he rigut moltissim amb tu i amb el blog.
Una bessada forta del teu estimat Joan Miquel, l'unic civil que t'estima en el món.
Publica un comentari a l'entrada