Aquest arròs, és l'arròs mallorquí per exelència, fet de caça o de carn, hi ha gent que també li diu arròs de garriguer. És un arròs brouós, consistent, amb un gust especial i és ideal per els dies de fred.
Malgrat tengui aquest nom, no li fotem unes pedretes de fang o uns terrossos de terra, els ingredients són relativament bons de trobar, sobre tot si tens un corral a casa, i són ben agradables al paladar. Noltros tenim conills, coloms, perdius, gallines... bé tots els animals que es solen tenir a les cases per consum propi... però si has de comprar els coloms, com he hagut de fer jo per aquesta comanda, no surt gens be de preu, cada colomí m'ha costat 5'5€ i n''hi he posat 4...
Com sempre passa amb les receptes tradicionals, a cada casa tenen l'autèntica... i jo com que sincerament no n'havia fet mai tret d'una vegada a un pis de Barcelona on tot el pes de la feina el va dur na Xesca i jo feia d'ajudant, no tenia gens clar cap on tirar. Així que fent honor a aquest blog, me'n vaig anar a veure un parell de madones i vaig consultar amb unes altres, sa padrina me va contar com el feia ella, per què ara ja no en fa, na Xesca me va contar els seus secrets, na Maria Francisca me va dir com feia el seu, i jo vaig cercar al llibre de n'Antònia Serrano, a na Caty Juan del Corral, me vaig estimar més no mirar-la, per què tot i tenir bones receptes, és taaaaaaan pura que no tenia ganes de saber res d'ella.
A la fi, com sempre faig vaig agafar un poc d'aquí i un poc d'allà i la recepta que m'ha sortit és la següent, posaré els pesos que he empleat, però diré que la quantitat de carn que he posat de cada classe de carn és de 40 gr. menys de colomí, que just n'he posat quatre com he dit abans.
Escoltarem musiqueta per ambientar-mos:
Elaboració:
Tallar tota la carn petita, o demanar al carnisser que la talli.
Seurem una cassola al foc, prou gran per poder-mos manejar sense fer-mos nosa noltros mateixos, (això és bastant important, per què s'ha de cuinar còmodament...) amb un litre d'oli.
Mentres s'encalenteix, anirem salpebrant la carn, jo ho he anat fent segons el tipus de carn, així ho he manejat millor, seguint l'anterior principi. Quan l'oli és prou calent, hi començam a sofregir la carn, reservant els fetges dels conills, i l'anam posant a una altre banda. En el meu cas, he empleat dos calderons.
Quan tenim tota la carn sofregida, hi ficam els fetges del conill i els mantendrem decantats per fer la picada.
Ara, que ja hem de tenir la verdura tallada, escolarem l'oli, i dins la mateixa pella, que segur mos hi ha quedat un fons marró en el cul, sense fer-la neta hi tornarem a encendre el foc, i li fotrem un raig de l'oli que hem empleat amb la carn.
Farem un sofregit amb la ceba i el pebre vermell, quan aquests s'hagin cuit, afegirem la tomàtiga tallada a daus, sense pell i sense llavors. Ho deixarem coure, i veurem que canvia de color, això és per què lo marró del fons, que és el brouet que feia la carn mentres es sofregia, es va fonent, per donar-li gustet i color a l'arròs.
Arribats en aquest punt, tornarem a posar la carn que teníem reservada, els caragols, els esclata sangs, i ho banyarem amb molta d'aigua, no basta amb tapar-ho d'aigua, n'ha de sobrar molta, pensau que és un arròs brouós. Ho deixarem coure una hora llarga, i després afegirem les mongetes, els xítxeros i "totes espècies" per acabar de donar-li gust, i la picada, que farem amb el turmix, capolant alls, Julivert i els fetges.
(Aquí és quan l'aspecte de la recepta es personalitza a gust de cada casa, a sa padrina li agrada que sigui un poc groc s'arròs, a na Xesca li agrada blanc, i a na Maria Francisca li és igual... a jo m'agrada que sigui negre de la carxofa... però com que no n'hi he posat, li fotre un poc de colorant però no color carbassa, per què l'arròs brut te un color ben curro.)
La quantitat d'arròs que li afegim per persona, segons mos diuen les lleis dels arrossos als restaurants, és que per arrossos secs se n'hi ha de posar 100 gr per persona i 200 gr d'aigua, en canvi per els brouosos, són 50 gr per cap i 200 de brou.
No s'ha d'acabar de coure s'arròs, per què després estovaria massa.
Servir ben calent i amb pebres verds crus.
P.S: Els calderons m'han quedat petits, i he hagut d'anar a cercar una olla grossa d'hotel, a ca una amiga de ma mare, l'arròs l'he de fer demà, però com que és a la possessió de Galatzó, he trobat que seria més còmode deixar-ho tot endiumenjat, i demà només haver de coure les mongetes i l'arròs. He posat el fogó directament en terra, per què hem pensat que les cames del fogó no mos aguantarien.
Malgrat tengui aquest nom, no li fotem unes pedretes de fang o uns terrossos de terra, els ingredients són relativament bons de trobar, sobre tot si tens un corral a casa, i són ben agradables al paladar. Noltros tenim conills, coloms, perdius, gallines... bé tots els animals que es solen tenir a les cases per consum propi... però si has de comprar els coloms, com he hagut de fer jo per aquesta comanda, no surt gens be de preu, cada colomí m'ha costat 5'5€ i n''hi he posat 4...
Com sempre passa amb les receptes tradicionals, a cada casa tenen l'autèntica... i jo com que sincerament no n'havia fet mai tret d'una vegada a un pis de Barcelona on tot el pes de la feina el va dur na Xesca i jo feia d'ajudant, no tenia gens clar cap on tirar. Així que fent honor a aquest blog, me'n vaig anar a veure un parell de madones i vaig consultar amb unes altres, sa padrina me va contar com el feia ella, per què ara ja no en fa, na Xesca me va contar els seus secrets, na Maria Francisca me va dir com feia el seu, i jo vaig cercar al llibre de n'Antònia Serrano, a na Caty Juan del Corral, me vaig estimar més no mirar-la, per què tot i tenir bones receptes, és taaaaaaan pura que no tenia ganes de saber res d'ella.
A la fi, com sempre faig vaig agafar un poc d'aquí i un poc d'allà i la recepta que m'ha sortit és la següent, posaré els pesos que he empleat, però diré que la quantitat de carn que he posat de cada classe de carn és de 40 gr. menys de colomí, que just n'he posat quatre com he dit abans.
Escoltarem musiqueta per ambientar-mos:
ARRÒS BRUT
Ingredients:
- 4 colomins
- 3000 gr de carn magre de porc, però des coll
- 3500 gr de costelleta
- 3000 gr de conill
- 1000 gr de caragols
- 4 pots d'esclatasangs
- 1200 gr de ceba
- 1000 gr de pebre vermell
- 2000 gr de mongetes
- 1000 gr de xítxeros
- oli d'oliva
- sal, pebre bo i totes espècies
Elaboració:Tallar tota la carn petita, o demanar al carnisser que la talli.
Seurem una cassola al foc, prou gran per poder-mos manejar sense fer-mos nosa noltros mateixos, (això és bastant important, per què s'ha de cuinar còmodament...) amb un litre d'oli.
Mentres s'encalenteix, anirem salpebrant la carn, jo ho he anat fent segons el tipus de carn, així ho he manejat millor, seguint l'anterior principi. Quan l'oli és prou calent, hi començam a sofregir la carn, reservant els fetges dels conills, i l'anam posant a una altre banda. En el meu cas, he empleat dos calderons.
Quan tenim tota la carn sofregida, hi ficam els fetges del conill i els mantendrem decantats per fer la picada.
Ara, que ja hem de tenir la verdura tallada, escolarem l'oli, i dins la mateixa pella, que segur mos hi ha quedat un fons marró en el cul, sense fer-la neta hi tornarem a encendre el foc, i li fotrem un raig de l'oli que hem empleat amb la carn.
Farem un sofregit amb la ceba i el pebre vermell, quan aquests s'hagin cuit, afegirem la tomàtiga tallada a daus, sense pell i sense llavors. Ho deixarem coure, i veurem que canvia de color, això és per què lo marró del fons, que és el brouet que feia la carn mentres es sofregia, es va fonent, per donar-li gustet i color a l'arròs.
Arribats en aquest punt, tornarem a posar la carn que teníem reservada, els caragols, els esclata sangs, i ho banyarem amb molta d'aigua, no basta amb tapar-ho d'aigua, n'ha de sobrar molta, pensau que és un arròs brouós. Ho deixarem coure una hora llarga, i després afegirem les mongetes, els xítxeros i "totes espècies" per acabar de donar-li gust, i la picada, que farem amb el turmix, capolant alls, Julivert i els fetges.(Aquí és quan l'aspecte de la recepta es personalitza a gust de cada casa, a sa padrina li agrada que sigui un poc groc s'arròs, a na Xesca li agrada blanc, i a na Maria Francisca li és igual... a jo m'agrada que sigui negre de la carxofa... però com que no n'hi he posat, li fotre un poc de colorant però no color carbassa, per què l'arròs brut te un color ben curro.)
La quantitat d'arròs que li afegim per persona, segons mos diuen les lleis dels arrossos als restaurants, és que per arrossos secs se n'hi ha de posar 100 gr per persona i 200 gr d'aigua, en canvi per els brouosos, són 50 gr per cap i 200 de brou.
No s'ha d'acabar de coure s'arròs, per què després estovaria massa.
Servir ben calent i amb pebres verds crus.
11 comentaris:
Quina feinada, Xisco!!! Jo només n'he menjat una vegada, d'arròs brut, a Lluc, i era molt bo. Ara, segur que no era la centèsima part de bo que ho serà el teu. Hi ha molts ingredients boníssims que podria trobar per ací també, llevat, potser, dels colomins. Me l'apunte, per suposat!!!
els colomins no són imprescindibles... així que si ho vols fer sense ells, no hi ha cap problema. Ara, que jo no li posaria pollastre, per què no m'agrada el brou que fa per els arrossos i totes espícies, és una mescla de canyella, nou moscada, clau i pebre bo... no m'ho has demanat, però me venia de gust dir-ho. :D
Estimat meu, ja esperava jo aquest arròs brut des que el vas anunciar, jo faig sopa bruta que un dia mostraré, però aquest arròs amb colomins....això mereix un premi, per fomentar el patrimoni gastronòmic, perquè t´ho has currat la òstia, perquè se´m fa la boca aigua #porquetulovalesxaval.
per cert, EM FAS POSAR VERMELLA !!!jajajajaja però si tu no me dius tiabona, qui m´ho diu? jajajajaja.
t´estim patufet!
Uau!
jo encara tinc ben present el que ens vau fer tornant de l'agermanement... Mia m'he atrevit a fer-lo, però ara ho veig molt mé clar!
És una mica de feina, però el resultat val mooooooooolt la pena!!!
Gràcies, Xisco!!!
Uep Mai!
Sopa bruta? no ho havia sentit mai, ja ho veure quan posis el post, i dona... no t'has de posar vermella, que ja has d'estar avesada a que t'ho diguin quan camines per el carrer!!!
Massiteeeeeeeeeeeet, Aquest va sortir boníííííssim, si te decideixes a fer-ho, ja m'ho contaràs...
Besets per tots dos
Xisco no invento res, però aquest tipus de cuina és la que alimenta els esperits grupals i l'anima de les persones.
Brutal.
Tens tota la raó que lo important és la carn que hi poses, ara no sabria a on ho vaig llegir però resulta que a l'arròs brut li diuen brut perquè , normalment ho feien com a sopar de matances i li mesclaven sang del porc , d'aqui el coloret de brut. Estic d'acord amb tu que és l'arròs mallorquí per excel·lència. Molt ben fet el reportatge.
Una abraçada
starbase, aquesta vessant espiritual, no li havia vist, però jo als mestres els hi faig molt de cas, així que amén!
Xisca, ostres, jo no ho sabia això, i sort que no ho he vist, per què sóc un poc triat, i no n'hagués menjat, per altre banda,la sang cuita, te el mateix color que el fetge i si ho mesclaven al picadillo el resultat no devia diferir gaire en imatge, però si en gust. m'ha agradat aquesta dada! una abraçada des de s'altre punta de s'illa.
Cercava una recepta d´arros brut i he trobat la teva pagina, m´agrada dema la faré....ja te dire cosas.Una aferrada Isidre
Quina pinta més bona, gràcies Xisco per deixarme entrar al teu blog!!
Xisco moltisimes gràcies per la recepta, me he engantxat al teu blog, eres un artista!!
Publica un comentari a l'entrada