dimecres, 24 de juny del 2009

tosa a Binifaldó

Ahir vaig viure una de les festes de les que sempre n'he sentit xerrar, però mai hi havia participat.



Quan jo era petit, i u padrí tenia ovellet, u temps que les tonien jo devia estar a l'escola, i per això no ho havia vist mai en directe. Ara contaré més o manco lo que vaig veure i viure.
En Martí, i u seu germà, són ets amos de les ovelles que hi ha a Binifaldó.
Aquestes ovelles, mos fan funcions de neteja de la muntanya, i quan se moren, serveixen per donar aliment als voltors.
Un parell de dies abans de la tosa, en Martí, va obrir un parell de barreres que sempre estan tancades, per recollir-les un poc i així fossin més bones de tancar.

U dimarts demati, vàren venir amb un parell de cans, i abans de que arribassin u tonedors, ja les tenien tancades.
Quan varen arribar u tonedors, varen penjar les màquines de tondre d'una branca d'arbre, varen posar la pega al foc, i amb u menescal comencàren a senyar les ovelles i a vacunar-les.

U tancat té quatre parts, per fer que manetjar les ovelles sigui més fàcil.





Hi ha un passadís estret, on feien passar unes 40 ovelles, i aquí els hi posaven unes "xapes de plàstic" a ses orelles amb el numero d'identificació de la possessió. Binifaldó té el 36, Mortitx el 35...

Com que això de plàstic és relativament fàcil de llevar, aquí els hi fan una altre senya, que consisteix en marcar amb una pega a les ovelles ja toses.

Però com que això de la pega, cada vegada que les tonen, s'ho enduen amb la llana, encara els hi fan una tercera marca, que consisteix en tallar la punta de s'orella i aquesta marca ja els hi dura per tota la vida.







Un cop totes les d'aquest tancat estan marcades, les fan pasar a un altre tancat, on u tonedors, tenen u motors, i mentres ells en tonen una, un altre home n'agafa una altre per una cuixa i un braç, i la tomba en terra.

Quan esta tombada, l'agafa per ses dues mans, i la fa seure com si fós un nin petit, i ja no se mouen pus. U tonedors, se posen l'ovella entre les cames, i la fan voltar com si fossin munyequetes de cotó. Quan la tenen tosa, l'amollen i n'agafen una altre.


I com que a una festa, no hi pot faltar u menjar...



A les nou i mitja, vàren arribar la dona, la filla i la neta den Martí, també una cunyada seva, i una cosina bona. U seu nom per ordre de menció és Antònia, Francesca, Martina, Margalida i Magdalena. Si una era simpàtica, l'altre ho era més.


Na Francesca és a la persona que estic cobrint, per què està de baixa per haver tengut a na Martina.



Vàren dur per fer un bon berenar, pa amb oli, sobrassada, formatge, sardines, confitura de taronja, fruita, robiols, oli fet en casa, vi fet en casa també. Només heu de pensar que eren les 12:15 i encara estàvem berenant.

Clar quan mos vàrem aixecar tothom va partir a fer feina una altre vegada, u tonedors tornàren a les ovelles, amb dues feines noves.
Ara que estàven pelades, a les joves que tenien la coa llarga, amb una estissora de podar, nova i esmolada, li tallaven la coa en viu i li posàven un sprai per desinfectar. ( Aquesta part de la tosa no la vaig poder fotografiar, per què u tonedors ho fein molt ràpid)

A les joves, també li posàven u picarol i la correja nova, i a les ovelles velles, els hi treien u picarol, per què textualment "val més u picarol que l'ovella vella".
Les dones havien de fer arròs brut i xot rostit, però vàren dir que seria masa menjar, i varen anar a demanar, si podeien fer només u rostit, i els homos hi vàren estar d'acord, sempre que no els hi fessin passar fam.
A les tres de s'horabaixa, mos vàrem seure a dinar, un xot moooolt tendre, amb verduretes al forn, i amb patates fregides, de postres, robiols, coca tovada, coca de patata amb albercocs, fruita, i gelat d'avellana, després cafè i herbes o conyac.

Jo abans de les postres vaig partir perque eren les 16:15. Els vaig deixar a binifaldó, seguint la festa, i molt agraït per haver-hi pogut participar i content d'haver sentit xerrar tot lo dia u pollencí.

dilluns, 22 de juny del 2009

Es dijous de sa setmana pasada,

na Catalina va fer els anys, i en va fer molts!

Amb ses educadores, haviem quedat, que en voler coques de patata m'ho diguessin, i si no teniem gaires coses que fer, les fariem. Elles me dugueren ets ingredients per ses coques, jo vaig dur els ingredients per els cremadillos, i sa que feia festa, va dur gelats d'avellana i d'ametlla crua.


Es meu regal, va ésser una classe pràctica de pastisseria a Binifaldó. I tot mos va quedar booooníssim.

dilluns, 15 de juny del 2009

això de fer feina per s'administració

és un xollo, sempre cerquen una excusa per no fer feina, i sa des dia 5 de juny, va ésser que era el dia mundial del medi ambient.

Si no volies anar a fer feina, t'havies d'apuntar a alguna activitat que organitzés sa conselleria, i així en dues horetes, havies fet sa jornada.

Na Catalina, en Miquel, n'Andreu, na Maria, na Mariangels, i jo, mos apuntarem a fer una visita guiada per palma, però només na Catalina i jo anàrem junts. Pensàvem fer es patis de Palma, però varem fer La ciutat baixa i el mar.

Va ser entretengut, se coneixia que sa guia, estava enamorada de sa seva feina, i mos xerrava i mos xerrava, i mos contava unes coses interesantíssimes.
També, a cada grup, hi ha d'haver algú insoportable, i aquesta va ésser una dona, que cada cosa que sa nostra guia mos contava, ella havia de dir alguna cosa.

Anava vestida de negre, i tenia unes dents que recordaven en es cap d'una locomotora, cap en fora i en semicercle. Mirau si la vaig arribar a dur d'ull, que li vaig demanar a quin departament de sa conselleria feia feina, per no cridar-hi mai!


He provat de trobar-la a alguna foto... però no n'hi vaig fer cap!





Sa volta va ser ràpida, Palma no és molt gran. Però lo bo va venir després.

Li vaig dir a na Catalina mem si volia anar en es castell de bellver, i ella va dir que sí.

Quan varem arribar a bellver, va resultar que estava tancat per què estaven fent un rodatge sobre n'Emili Darder, i no mos deixaven pasar.

Però com que s'han de tenir amics fins i tot a l'infern, els hi vaig dir que anavem a veure a n'Ana, que és sa que neteja tot es castell, i a més, és sa mare de s'al·lot de ma germana.
Ella mos va deixar pasar per tot, i va ser un plaer, per què no hi havia ningú més en tot es castell.
Quan vàrem acabar, li varem donar ses gràcies, i després vaig acompanyar a na Catalina a s'estació des tren, i fins al dia següent.

divendres, 12 de juny del 2009

es formatger de ca'n Nofre,

me va fer una classe "magistral" de com tudar llet, per fer formatge i brossat.

Lo primér que s'ha de menester és molt de temps per perdre!
la resta d'ingredients són:
  • 5 litres de llet
  • 1 cd de cuall
  • 1 fogasser

Sa llet ha de ser recent munyida, o del dia abans, però l'heu de guardar a dins sa gelera SENSE BOLLIR.

Encalentir sa llet a uns 30 graus, ha de ser una temperatura parescuda a sa de s'animal.

A un tassó posar aigua calenta amb es cuall i un poc de sal.

Afegir és cuall a sa llet, i deixar-ho repossar més o manco una hora i mitja que sa llet prengui.

Quan és presa, s'ha de posar poc a poc sa ferrada (llet cuallada) en es fogasser, i no manyuclar-ho, per què quedarà un formatge surenc.

Es fogasser, fa sa funció de colador, sa llet formatjada passa per es foradets, i es formatge queda a damunt. Ha de degotar es temps necessari.

Quan és degotat, se ferma i se posa un pes a damunt i a dins sa gelera fins al dia següent.

Preparar una aiguasal amb es mètode de s'ou, i ficar-hi sa pesa uns dos dies. (aquesta part jo ja no l'he feta, per què és meu formatge no va agafar cos, i no vaig tenir paciencià per esperar que n'agafés).

Quan ha estat en remull, s'ha de posar damunt un


canyis, i cada dia donar-li sa volta amb sa ma untada d'oli i sal. Això farà que li surti sa pell.

Amb sa llet formatjada que mos ha quedat davall es formatge, l'hem de possar a bollir, i quan bull, li hem de posar es suc d'una llimona, per fer es brossat. Així és resultat d'aquest procés, és una capa de brossat a damunt i tot el serigot abaix.

Ja ho tornaré a provar un dia que tengui més temps i ganes de perdre sa paciència.

Aquest post tracte de formatge. No el deixeu a la vista dels infant, ni el poseu en pràctica si sou un poc inquiets. En cas de dubte, consulteu al vostre formatger de capsalera.

dijous, 11 de juny del 2009

que això passi a dia d'avui...


Toca molt els collons, que quan has viscut sempre a ca teva, sa gent que és venguda de fora, t'hagi de dir que pots tenir, o que no pots tenir a ca teva.

Sa qüestió és que fa un parell d'anys, quan me vaig cansar de fer s'hort, vaig comprar un parell d'indiots i un paó. Els indiots, els he anat matant per menjar, i a na Priscilla, el deixava per fer guapo.
No són animals que facin molta companyia, però tot i així quan havia sortit de sa marjada, i li siulava, ell sabia tornar volant, i tot d'una apareixia.
Fa un parell de setmanes, va venir na Gil, una anglesa que va comprar sa casa que tenim en es costat, per dir-mos que els animals la molestaven.
Jo no li vaig fer puta cas, si viu a un poble, lo lògic és tenir animals pel voltant.
Idò per els seus collons, va venir un parell de vegades plorant a ca nostra, diguent que es seu home, que està malalt, se despertava es vespre amb es renou que feia es paó. I que mem si el podiem treure d'allà.
Vaig provar de caçar-lo amb trampes, però era més viu que ses genetes!
Així que només me va quedar s'opcio de demanar-li en es meu veïnat que li fotés un tir amb s'escopeta.
Així que he arribat a dues conclussions.
Conclussió 1--> de bon al·lot que vols ser, te fan passar per beneit.
Conclussió 2--> de fora vendran i de ca teva te treuran.
P.S: Priscilla, has viscut lliure i has mort per s'intolerància dels altres...