divendres, 12 d’agost del 2011

Abans de llegir res més, escoltau aquest video.


Aquesta és la sensació que tenc quan veig els telenoticies o llegeixc els diaris. Ahir mos deien que era el dia que més gent hi havia a l'illa de tot l'any. I el diario de mallorca deia que els hotels estal pràcticament al 100% de la seva capacitat. Anem per parts.

  • De què serveix que sigui el dia de més gent, si la gent que hi ha no te un duro per gastar?
Ho dic per què ahir, la caixa que vaig fer s'horabaixa va ésser espantosa, i avui exactament igual, o fins i tot un poc pitjor. I no és que sigui una cosa de la nostra botiga, és que tot el carrer està exactament igual.

Els turistes que han vengut, ho han fet per què els hi surt més barato venir aquí en règim de tot inclòs que estar-se a ca seva.
  • Què en treuen els touroperadors de demanar el tot inclòs?
Aquesta no la pens contestar, per què crec que lo únic que poden voler, és enfonsar-mos l'economia, juntament amb la nostra indústria turística. I així potenciar altres mercats quan aquest s'hagi mort per esgotament.
  • Quina dada és la que prenen dels hotels? el nombre total d'habitación d'aquest, o el nombre total d'habitacions disponible?
Posem per exemple que hi hagi més hotels com el Beverly playa de Peguera. Que té un total de 443 habitacións i que aquestes siguin de 2 o 3 pax, mos donarien entre 900 o 1000 llits. Però resulta que només s'ala dreta de l'hotel està oberta aquest estiu. Així que mos quedam en 222 habitacións que mos donarien entre 450 i 650 pax.

Això vol dir que si quan donen les dades d'ocupació:
Ocupació d'habitació real seria d'un 50%
Ocupació d'habitacion obertes d'un 100%

Crec que aquesta temporada tot i que mos vulguin vendre la moto de que va bé, està sent molt pitjor que la de l'any passat.

dissabte, 6 d’agost del 2011

No sé com recomanar aquest llibre,

sense explicar gaires cosas d'ell.

Només puc dir que una de les millors coses que poden pasar és que un amic, en aquest cas una amiga, et deixi un llibre que ja hagi passat per el seu filtre.

Aquest llibre no sé si m'ha agradat més per la forma que te la protagonista d'entendre el món i d'allunyar-se d'ell o per què no veu com pot ésser que la gent es prengui més seriosament a en Descartes que a en Darwin.

El llibre es diu:
 
LA MUJER QUE BUCEÓ DENTRO DEL CORAZÓN DEL MUNDO

 Per acabar aquesta recomanació, només me manca dir, que vull a aprendre a interpretar el món d'una forma diferent, trobar qualque cosa que me faci mantenir la distància de la realitat, sense perdrer-me-la i poder així veure el que realment és important en aquesta vida, com per exemple, ser conscient de que tots tenims capacitats diferents que potenciar i que no tot és lo que pareix.

PS: Jo també he existit, i després (amb molt d'esforç, qualque vegada) he pensat.