es formatger de ca'n Xisco

bé, sempre he sentit curiositat per com se fan ses coses, es programa des discoveri "así se hace" m'encanta, però l'any passat, vaig decidir que a part de saber com se feien ses coses, les havia de provar de fer... i es formatge va ésser una de ses primeres coses en ses que me vaig embarcar.
Com que a casa no me varen deixar comprar una vaca, me vaig haver de conformar amb algun animal que fes llet i fós més curiós.
És a dir que me quedaven molts d'animals per triar, però fer formatge de llet de moixa.. no és pla. Es padrí me va recomanar una ovella o una cabra, ses cabres fan més llet que ses ovelles, però ja me va fer saber que una cabra botaria i fugiria, jo li vaig dir que la podia travar. Ell, me va fer entendre que no poden dur molt de temps sa trava perquè s'ençaten i se fan mal.
Sa qüestió és que sa madona de sa possessió de Son Vich nou, ve a comprar a sa botiga, i li vaig dir mem si no me vendria una ovella, i ella me va dir que en tenien un parell de plenes, a punt de tenir-los, i que ja me diria coses. A sa setmana següent, se varen presentar amb un xotet de dos dies però que sa mare no la volia i per que no se morís la me va regalar. era blaaaaanc com sa neu, i tan mona (va ser femella). La vaig surar a biberó, i quan ja estava segur que no moriria, li vaig posar nom, com que era sa meva reina, li vaig dir VIOLANT.
Era un encant, la treia a passejar i me seguir com si fós un canet, i va anar cresquen, però com que són animals gregaris, se sentia tota sola, i quan sentia sa porta de ca nostra, feia un escàndol, fós s'hora que fós. Vaig decidir comprar-li un mascle, perquè se fessin amics, però en Costella li feia por. A en Costella li varen començar a créixer ses banyes, i va agafar es vici de cotar (envestir amb es cap, com per preparar-se per lluitar amb altres mascles), cotava en ets arbres, un dia me va cotar a jo i me va tirar en terra... i amb aquest vici se va rompre una banya, es Padrí va dir que se moriria si se li infectava, i vaig decidir que l'havíem de matar. Vaig plorar devers 3 hores, fins que vaig cridar a sa padrina Maria perquè m'ajudas a matar-lo. Varem fer una torrada amb tota sa família, i no va quedar més que ets ossos den Costella.
Na Violant, la vaig regalar a en Joan de na Petra, amb sa condició que no la matàs i la deixar per fer cria. i així ho va fer. De vegades la vaig a veure, al principi quan la cridava, me coneixia i venia, ara ja s'ha avesat a estar amb ses altres ovelles, i ja no ve. És dur veure marxar els fills...
Així va acabar s'aventura des formatger de ca'n Xisco. Però crec que prest faré formatge malgrat no tengui a NA VIOLANT.