diumenge, 26 de març de 2017

Escrit a Facebook dia 20 de març

He tengut la sort de poder llegir llibres com aquest, on es veu com l'associacionisme obrer va donar lloc a un moviment polític i obrer, fort i ambiciós, que lluitava pels drets dels treballadors, que defensava la llibertat, es preocupava per la societat, per exemple, fent campanyes contra l'alcoholisme.

Una societat activa que va posar les bases d'una societat moderna, però que l'alçament militar i els quaranta negres anys de la dictadura ho va aturar tot. Ja sabem que volgueren exterminar qualsevol signe de modernitat. Escamparen la por i imposaren el silenci.Acabaren amb les vides d'homes i dones compromeses amb els seus veïnats, amb el seu poble, amb la lluita contra el capitalisme més ferotge. Però sobretot ens varen fermar de mans i peus, ens impediren avançar com a societat.

Només com a referència del que significà aquesta ruptura tenim l'exemple des Capdellà, el 1934 teníem una cèl·lula comunista, el poble lluitava pels drets dels treballadors, després d'això pràcticament no se n'ha sentit xerrar.

No m'és difícil imaginar quina societat tendríem ara si no haguéssim aturat aquests quaranta anys.
Crec que la república hauria assentat les bases del que representa ser ciutadà. No ho aprendríem ara contrastant models, a cops de veure notícies com les del camp de futbol d'Alaró, ni estaríem lluitant per a que part dels empresaris respectassin els drets dels treballadors i repartissin la riquesa creada entre els seus treballadors a través d'uns sous dignes.

Estam avançant, consolidam, poc a poc, drets com el d'accés al treball, amb polítiques actives d'ocupació que donen l'oportunitat de tenir la seva primera experiència laboral als joves amb titulacions superiors, però també als major de 45 i a altres sectors que han de menester de la feina de les administracions per aconseguir una feina. (http://ultimahora.es/…/conseller-negueruela-presenta-jovene…)

Hi ha més beques que la legislatura passada i si el senyor Montoro ens deixàs, tendríem una escola d'adults que pogués atendre més usuaris, però amb la seva reforma LRSAL no mos deixa emplear el superàvit. També recuperam el sistema de salut de l'estat en que el deixà el senyoret Bauzá, per exemple a Calvià s'ampliarà el PAC de Santa Ponça i l'accés a la salut torna a ser gratuït i universal i tenim una renda mínima garantida.

Pens que anam en la direcció correcta. Queda molt per fer però tenc per mi que mos atracam al que somiaven aquells obrers que començaren el seu moviment per la recerca de la dignitat als centres de treball.

Cap comentari: