ja era dissabte,

i havíem quedat a les  vuit dins es forn, per berenar.
Començarem a parar taula i a fer cafè, treure llesques de pa, embotits variats, croissants, tomàtigues i altres classes de viandes, per alegrar-mos sa panxa. Quan vàrem tenir sa panxeta ben plena, vàrem desparar sa taula, començava la trobada.

1ra Trobada de cócs i coques a Vinaròs

Arrancàvem amb ganes i alegria, volíem avançar feina per no anar de cul. Tallàvem tomàtigues, pebres, cebes per fer el trempó, disfrutàvem fent bromes mentres premiem bledes i espinacs, i ploràvem tallant ceba per els cocarroiets de sobrassada.
 



Per fer les diferents pastes, calculàvem proporcions de saïm,
mesuràvem farines i llevadures i mediem
el volum dels olis i  de les aigües.

Fèiem una viada, n'Speedi Gonzàlez en comparació
pareixia una vella de 150 anys, vàrem haver d'aturar en sec
, i esperar que arribés la gent.


Els primers en arribar foren n'Starbase, la seva germana Laia i en Roger, que tot d'una volgueren fer feina i noltros no mos varem poder controlar més, i mos tornarem a posar en marxa.




Així començarem a fer bolles coques de patates, a escampar pasta per fer coques de trempó, pebres i verdures amb arangades, i a fer el cordó de la vorera per decorar.

Arribava més gent, ara era el torn de na Sara-maria Valls, na Mar Calpena i la rachel d'escòcia.
Aquesta darrera, al·lucinava, no sabia estar quieta, la seva càmera no donava a basto, quan miraves els seus ulls, tenies la sensació de que li feia por tancar-los per si es perdia alguna cosa. La seva plagueta es deguè quedar sense fulles, i fou a les hores quan va començar a ajudar per tot.

Per què tothom pogués fer alguna cosa, reservàrem els cocarrois per fer-los entre tots.
Férem bolletes i començarem la classe pràctica:
 
1er formar un disc esclafant la bolla.
2on farcir el disc.
3er tancar el disc, donant forma de cocarroi i reforcar la junta fent el cordó.

Això va ésser molt divertit, els bloggers es desesperaven, n'hi havia que pensaven que ho feien bé, però va ser un jovenet, en Guillem, al qui li va sortir millor, era un crac aquest jove!
Quan vàrem tenir els 150 cocarrois fets, començà la demostració del poderio vinarrossenc.

El Nacio, mos va mostrar a fer els meravellosos repassos, un procés bastant singular, sobre tot per què li foten la mescla de farina, sucre i canyella sense pastar-ho, i després una mica de llimona ratllada, un raig d'oli i un altre d'aigua i ho tapen amb la pasta, rollo papillote, i al forn. N'starbase va fer un video meravellós.





Per acabar d'arrodonir el dia, la Gran madona de la casa, mos va fer un arròs al forn amb butifarra d'arròs i  unes patates amb pell, dignes d'admiració.

 Paràrem taula per 48 pax al carrer de Santa mònica, i tothom a seure.

La resta del dia va ésser disfrutar del menjar, cosa que sabem fer molt bé, i gaudir de la gent, cosa que encara feim millor.
Els que partiren prest, no tastaren l'ensaïmada, des de aquí torn a repetir... vos foteu!!! i alguns dels que quedàrem, com na Susanna Fruto i jo mateix, no la tastarem  la de sobrassada per badocs!.

Mos haguerem d'aixecar de la taula, per què mos va començar a ploure, però ja eren les nou del vespre, tot i així acabàrem la jornada amb un ball de gegants i el meravellós ball dels nanos, amb aquella dona que feia: aixíííí!
Quan ells varen partir, encara varem xerrar fins prop de les dotze, bona hora per anar a dormir.