com ses padrines no hi ha ningú!

Com aquell qui diu, encara no ha acabat s'estiu i jo ja m'he constipat.
Ahir vespre ja no vaig anar a sopar a Cas retxer (així se nom ca sa padrina Francisca), i avui quan ha vengut a comprar m'ha començat a renyar per no haver-hi anat.
Jo li he posat careta de bon al·lot,i li he demanat si no tenia cap tros de gallina per fer un brouet.
Ella m'ha dit: -Ets un trasto!,guarda'm una barra!!! i ha partit.
Al cap d'una horeta llarga, ha tornat amb una gallina ben plomada i sencera!
Ha dit que ja feia dies que la duia d'ella, perquè se menjava ets ous que ponia.
Avui horabaixa he fet es brou, amb sa gallina, 3 ossos de bou amb un poc de carn, 4 cebes ,6 pastanagons 6'5 litres i mig d'aigua i uns granets de pebre bo.

P.S: NO m'agrada sa sopa, però avui me'n fotré dos plats ben plens.
P.S.2: Com que n'he tornat fer una putada, n'hi he donat una olla a sa tia mari.

Calamars farcits

Avui, marató de cuina, un encàrrec per les 12:00, per versa no havia preparat res els dies anteriors, i per això he hagut d'aixecar-me a les 7 en bon diumenge!!! només tenia es pollastre rostit per fer ses croquetes!, havia de rentar es calamars, fer-los i una coca de verdura.

INGREDIENTS:

• calamars que no s'esclatin quan estiguin plens
• carn de porc molta
• ceba
• alls
• julivert
• ous
• frígola
  
• moraduix
• herba-sana
• tomàtiga triturada panses
• farina
• sal i pebre bo
• oli

Elaboració:
Rentar els calamars i reservar es tentacles.
Dins un bol gros, posar sa carn molta amb ets ous, ses herbes i es tentacles fets trossets sal i pebre bo.
Omplir es calamars, jo ho faig amb una màniga, i tancar-los amb un "palillo".
Amb lo que mos queda de carn, feim pilotes, les enfarinolam i les fregim.
Enfarinolar-los i fregir-los. reservar s'oli i es calamars.
Per sa salsa, sofregir sa ceba quan és cuita, afegir una bona grapada de panses, un tassó de vi blanc. deixar reduir.
Afegir sa tomàtiga triturara, i sofregir.
acabar de coure es calamars i ses pilotes dins sa salsa. rectificar de sal

va de sopes!!!!

a ses ballades, es sonadors per avisar a sa gent quin tipus de peça els hi faran ballar, o fan al crit de: va de jota!, o va de bolero!, o de mateixa, o de fandango... bé sa qüestió és que avui VA DE SOPES!!!
Abans d'escriure sa recepta, mos convé aclarir un parell de coses.

1. Ses sopes sempre hauran de ser de pa moreno i que tengui un parell de dies, res d'emplear pa blanc, ni amb cereals, ni merdetes d'aquestes.
2. Ses sopes que farem son eixutes, és a dir que no tenen brou.
3. Se'ls hi pot posar quasi tota casta de verdura, menys pastanagó, carbassó, albergínies... com a mínim jo mai ho som vist.
   
4. Si vos agrada amb patata n'hi posau, però ja vos avís que sa patata fa tornar sord.

SOPES DE MATANCES

INGREDIENTS:

• col
• colflori
• grells
• ceba
• tomàtigues
• alls
• julivert
• pebre blanc
  
• mongetes tendres
• esclata-sangs
  
• carn magre
• sal, pebre bo i pebre bord
• sopes

ELABORACIÓ (segons padrina):

1. sofregir s'all.
2. afegir-hi sa carn i daurar-la. posar sal.
   
3. ficar-hi sa ceba, quan és transparent afegir sa tomàtiga. posar sal.
   
4. Sofregir una estoneta que comenci a fer salseta. posar sal.
   
5. Tirar-hi ses mongetes, es pebre tendre i sa colflori, deixar sofregir una estona. posar sal.
6. Ara afegir sa col a daus, i quan ha perdut es volum, afegir-hi es pebre vermell dolç, una bona cullera, tres remanades un poc de sal i deixar coure 10 minutets.
7. Afegir un poc d'aigua, lo just per tapar sa verdura. S'ha de pensar que s'excedent de brou el tirarem i que n'hem d'emplear poc, així que quanta menos aigua dugui, i més concentrat estigui, més gustós mos quedarà es pa.
8. Quan es cuit, preparar un picadillo d'all i julivert.
9. Agafar una greixonera redona i anar posant una capa de pa, una capa de verdura i un poc de picadillo, i aixi fins omplir sa greixonera. Ses sopes que li posem, han de quedar ben abeurades de brou. Per treurer-lis es brou que els hi sobra, s'ha de fer com si se giràs una truita, però fent que caigui es brou.
   
10. Sa padrina francisca, quan les fa sense carn, en so brou de courer-les hi escalfa un ou per hom.

P.S: Per sa sal, heu de pensar que com que se n'hi ha de posar a cada verdura que afegiu, no se n'hi ha de posar molta.
P.S.2: vaja unes fotos curres que m'han sortit.

ara que pareix que tothom fa règim...

m'han arribat unes llepolies a ses que no t'hi pots resistir. Són grans, gustoses, blanetes i no te les pots acabar... Home, sempre seria millor passar-se una nectarina o un plàtan... però de camí a casa... segur que CAURÀ!!!!!

P.S: Sa barra de pa és de ses de 330 gr.

Panades de xot i cabell d'àngel

Segons s'enciclopèdia d'estudis taujans (xesca), és una menja xueta, xueta, xueta! És a dir, que és una recepta jueva de cap a peus, ja sabia que ses panades de xot és un plat jueu, però no hagués pensat mai que aquesta cuina no hagi evolucionat gens.

INGREDIENTS:

• 100 gr d'aigua
• 100 gr de suc de taronja
• 200 gr d'oli
• 300 gr de saïm
• 2 ous
• farina fluixa
  
• farcit
  
  
  • carn de xot
  • sal, oli i pebre bo
  • cabell d'àngel

ELABORACIÓ:
Fer sa pasta i reservar.
Trempar es xot.
Fer bolles de sa mateixa mida amb sa pasta. S'agafa una bolla, s'hi fica es dit gros i se fa rodar, ha de quedar una cassoleta. omplir-la amb es xot, i adalt li posam un poc de cabell d'àngel. se fa un disc de pasta, i se tapa.
Coure a 180º fins que siguin cuites.

Ja ha arribat sa tardor,

es dies grisos, ses pluges i amb això comença un temps de dolços molt important. D'aquí a un mes ja tendrem codonys per fer codonyat, arribaran ses verges amb els bunyols de patata, de crema, de trufa, de nata... i ses serenates. Es primer de novembre, panellets i rosaris, dia 25 de novembre torró... i ja acaba s'any. Però bono com que avui és es primer dia de sa tardor aquí teniu aquest fandango de música nostra.

Fandango de tardor

Lluna de plata,
calaix de records,
pes qui te mira
jo faig sa cançó
i amb sa teva claror
vull fer un mató
de nits i de dies
per dur companyia.

Ses ones banyen
de blaus es racons
i en ets esculls
s'hi arrossega es meu cor.
Sa barca de s'oblit
s'endurà endins
neguits i follies.
Ai! barqueta, vine.

Adéu, estrelles,
fanals de l'enyor,
adins cada una
s'hi crema un dolor.
Es temps ho esborra tot
i un altre amor
clourà ses ferides.
Ai! vine, amor, vine.

_{Música i lletra: Miquela Lladó.}

_{P.S: au Nofre, perque cantis un poc mentres fas ses albergínies. No me faras creure que els 6som hagin fet una cosa tan curra com aquesta!}

No es temps de tudar caquis

perquè no van massa baratos encara. Es divendres en vaig comprar una caixa, a 2'95 €/kg, però com que no els vaig vendre tots, n'hi havia que ja tenien moscardins, els he triat i es que estaven sans, els he empleat per fer confitura. He empleat sa mateixa fórmula de sempre (1x1+llimona).

D'un llibre de mongetes,

vaig treure una recepta de carxofes amb llet, he de dir que no eren mongetes de ses de menjar, sino de ses que ho proven i en fan set. És una recepta molt senzilla, i és per guarnir plats.

INGREDIENTS:

• Carxofes
• farina
• llet
• canyella
• sal i pebre bo

ELABORACIÓ:
Rentar ses carxofes, i esmitjar-les.
Enfarinolar-les i fregir-les.
Posar-les a dins una greixonera amb sa llet, que basti per migtapar-les, sa canyella, un poc de sal i pebre bo. Deixar coure, fins que redueixi i faci una especie de beixamel.

cocarrois de patata i ceba

Avui ha tornat a venir na Xesca, i per berenar hem preparat uns cocarroiets de patata, ceba i sobrassada, que han estat mel. Per actualitzar un poc sa recepta, hem empleat sa patata negre. Té es mateix gust que si el fas amb patata normal, però queda més modern.

INGREDIENTS:

• pasta
  
  • 200 gr de saïm
  • 200 gr d'oli
  • 200 gr d'aigua
  • 1000 gr de farina fluixa
• ceba novella
• patates
• sobrassada coenta
• sal, pebre bo i oli d'oliva.

ELABORACIÓ:

1. Fer sa pasta, i reservar.
2. Tallar sa ceba petitona, i ratllar sa patata.
3. Trempar-ho amb sal, pebre bo i oli d'oliva, i posar-ho a un colador, perque sa ceba amb sa sal, comença a amollar aigua.
4. I fer es cocarrois de sa mida que se vulgui, posant-li un pessic de sobrassada.
5. Enfornar a 180º fins que siguin cuits.

Feia dos o tres mesos,

que s'anunciava es concert de na Gloria Stefan al recinte firal des molí, mai hi ha hagut cap recinte firal en es molí, i encara ara, no n'hi ha. Lo que aquest pseudobatle que tenim, va fer, va ésser posar una paret de tres bloquets d'alçada, i una rekilla de 1'50.
Vamos, que se veia tot i se sentia millor que si haguessim estat a dins sa rekilla, perque si a noltros ja mos costava sentir-mos mentres xerràvem, els que estaven davant no devien sentir res. Si algú va pagar per entrar, devia ser, que no era calvianer o que s'estima tant aquest reinterpretador de s'història que tenim per batle, que no volien deixar-lo totsol davant aquest fracàs organitzatiu.
Es concert tampoc va ser gran cosa, i aqueixa dona, que no devia saber que era a Mallorca, només mos xerrava de Burgos, de Saragossa... fins i tot mos va dir: Buenas noches espanya!!!!. Després se va ficar una estona amb en Castro, i va pronosticar, que Cuba tornaria a ser lliure.
A sa tros des passeig on mos posarem, també mos trobàrem a sa família... sa tia Beni, es tio Jaume, son pare de na Lisi... és que som tots uns xanxulleros.
P.S: Crec que mai li han fet unes fotos tan mal fetes en aquesta dona.

Ensaïmada de pebres torrats

Ja fa molts d'anys que sentia que ets andritxols, no són de Mallorca, però es que ara començ a pensar que es calvianers, tampoc ho som.
Estava xerrant amb na Marianna (binissalemera) per veure si ella me podia dir, on podia robar uns 50 quilos de raïm per provar de fer vi, ella m'ha dit que li demanaria en es seu padrí, i jo que sé que en es seu padrí li agrada es quarto, li he dit que n'hi faria un. Es que som tot generositat...
Però ella m'ha dit que lo que més li agrada en es seu padrí, és s'ensaïmada de pebres torrats.
Ja me diràs tu, MAI DE SA VIDA he sentit, he vist o he tastat, una ensaïmada de pebres torrats. Que he fet? Correr a ses faldes de na Xesca. I ella amb tota sa seva paciència, m'ha explicat, que és un menjar, de senyors, i que es pobres no en feien... d'aquí que no n'hagués sentit res. M'ha dit com se feia, i he començat a torrar pebres.

ENSAÏMADA DE PEBRES TORRATS

INGREDIENTS:

• pebres torrats
• sucre
• ensaimada
  
  • 5 ous
  • 250 gr d'aigua
  • 30 gr de llevat
  • 400 gr de sucre
  • 1000 gr de farina de força
  • 200 gr de saïm

ELABORACIÓ:

1. Torrar els pebres, pelar i reservar.
2. Mesclar el llevat, amb s'aigua.
3. Batre els ous amb el sucre, i afegir-li s'aigua.
4. Afegir la farina i deixar tovar.
   
5. Quan és tou, li mesclam es saïm i posam sa pasta dins sa llauna on l'hem de coure, i la deixam tot es vespre a un lloc on no hi hagi corrents d'aire, i que tengui una temperatura més o manco constant. (Es millor lloc, és a dins es forn aturat).
6. Mesclam els pebres amb es sucre, i també ho deixam tot es vespre.
7. De bon dematí, colocam els pebres a damunt s'ensaïmada (com si fós una coca) i la covem.
8. Devers 20' o 30' a 140º.

NOTA: Aquesta recepta s'ha de començar es vespre abans. Jo les faré amb ensaïmades redones, perque ja les tenc a dins es congelador preparades per tovar. Però crec que per fer trossos, és millor fer-la dins un motllo quadrat.

Crec que s'està tornant un costum

Ahir horabaixa, en Joanmiquel, en Karim i jo, varem tornar a anar a Son moix, a veure es futbol. Sa veritat, és que en es camp, es futbol és molt més interesant, que vist o escoltat de qualsevol altre manera i forma.
Una altre cosa que el fa interessant, són ses viandes que hi venen. Unes palmeres de xocolata impressionants a 2€ però si heu de tenir sed, vos convé dur s'aigua de ca vostra, per dues botelletes de 500gr, mos varen clavar 8€... vaig quedar estorat.

P.S: Es de sa foto és en Karim, es meu cosi petit. Avui vespre anam al concert de na Gloria Estefan. No hem comprat entrada, perque es recinte on el fan només està tancat per una requilla. Ja contaré com ha anat.

Un dia de gener qualsevol

després de sortir de marxa una estona, se me va ocórrer demanar-li en es civil, si havia vist mai es ball des gegants... i com que ell pareix que és un llonguet vengut de Mart que sempre sap de tot, però mai l'encerta... vaig decidir que li havia de mostrar com ballaven es gegants. Va quedar tan impressionat que li vaig haver de repetir perquè ho gravàs.


P.S: Sa melodia que cant no és des gegants, és es ball dets escamots que se fa per ses festes del rei en Jaume I. Va dedicat a sa gegantera taujana.

coca de patata morada

Com que estava avorrit i sense idees, vaig fer un poc de cas a en Francesc i com que no podia anar a veure a na Xesca, vaig pensar amb ella i vaig recordar una de ses nostres idees d'alquímia.
Vaig fer sa coca de patata , però enves de posar-li sa patata normal, li vaig possar un patató negre, que varem sembrar jo i es padrí Joan. Bé, el va sembrar ell, però jo li vaig donar es patató.
Es resultat no va esser espectacular, de fet, quasi no es notava sa diferència. Vaig acabar d'arreglar sa recepta i crec que he de posar sa correcció.

Coca de patata

• 400 gr de patata
• 300 gr de sucre
• 350 gr de llet
• 3 ous
• 100 gr de saïm
• 40 gr de llevat
• 1000 gr de farina fluixa
  

Sa correció ha estat afegir 100 gr més de llet, perque quedava masa eixuta i canviar sa farina de força per sa fluixa... no sé on tenia es cap.

avorrit i sense idees

Fora des sembrat

au vengaaaaaaaaaaaa, fora des sembrat vos he dit, que sou sords? Anau a emprenyar a ca vostra!

Avui vespre hi ha concert de fora des sembrat a Santa Ponça, fa molt de temps que no som anat a un concertet seu. Serà divertit. A les 22:00 comença es concert, a les 23:30 nit de foc amb es nou espectacle dels de Mancor de la vall, i a les 00:30 nit de discoteca i festa de l'escuma.

P.S: jo només aniré a veure es concert, després a jeure, perque es dimonis, me fan puta gràcia i sa festa de s'escuma mai m'ha agradat. Bé, mai m'ha agradat... però sempre que he estat prop d'una d'aquestes hi he acabat dins...

fa una setmana vaig fer un pensament...

i no un qualsevol, vaig decidir que era hora de començar una nova vida. No va ésser una decisió fàcil de prendre. Vaig estar dos dies sense dormir, i quan li vaig comunicar a sa madona des local, ho vaig fer entre brams, fins hi tot vaig haver de demanar reforços per cobrir-me, mentres se me passava es disgust.
No deu ser fàcil d'entendre es meu disgust, ja que ningú me va obligar a prendre aquesta decisió. Però malgrat sembli mentida, a una botiga se l'arriba a estimar, també arribes a estimar a sa gent que vé a comprar o a sa que no pot venir i tu els hi dus sa compra, veus com creixen es nins, i fins i tot te sap molt de greu, es dia que alguna de ses persones que has conegut se mor.
Mai he vist es colmado com a negoci, sempre l'he entes com un servei social bàsic. Pentura aquest ha estat es meu problema, i per això he acabat per esgotar-me.
És hora de viure noves vides, pentura entre cuiners o cambrers, pentura fora de s'hoteleria o fins i tot lluny de sa Roqueta.
Però encara queden tres mesos per riure, per despatxar, per fer coses bones, en definitiva, tres mesos per viure entre madones.